Floris Filius

“Vam abandonar l’hàbit de la contemplació pel de l’acció”

Imagino que va haver-hi un temps en què la força de les nostres capacitats començava en la contemplació. Callats, miràvem cap a l’exterior i després cap a l’interior i allà es donava la trobada definitiva amb la veritat.

El vol de l’au, la posta de sol, el cruixir dels passos contra la terra.
Vam creure’ns que modificar l’espai era el què de la vida; i continuem excavant profund, i més profund, en la terra, esperant extreure el material de la felicitat.

Vam abandonar l’hàbit de la contemplació pel de l’acció.
I ara què ens queda? Hi ha algun moviment etern del cos i la ment per poder-hi trobar repòs? Vull canviar el rumb d’aquestes certeses.

Imagino que, un dia, renunciarem a modificar la matèria del món i tornarem a escoltar-nos. La tornada a la contemplació serà l’acte més reaccionari possible, l’eixamplament de la nostra llibertat.